Un estudi innovador que va involucrar 776 experts de Procter & Gamble indica que els individus que utilitzen intel·ligència artificial poden assolir nivells de rendiment similars als de equips de dues persones.
Durant tallers d’un dia, els participants es van agrupar per generar idees de productes per a diferents unitats de negoci de P&G. Cada equip estava compost per un expert comercial i un altre tècnic, i es van dividir en dos grups: un amb accés a GPT-4 i GPT-4o, i un altre sense aquesta eina. Els resultats van mostrar que, tot i que els equips sense IA van superar els individus en un 24%, aquells que utilitzaven IA van millorar el seu rendiment en un 37%, aconseguint així igualar-se al dels equips sense IA.
Millores significatives en el rendiment
Els equips que van comptar amb el suport de IA van mostrar el major rendiment global, amb una millora del 39%. No obstant això, la diferència respecte als individus que van usar IA no va ser estadísticament significativa. Malgrat això, és important destacar que els grups recolzats per IA van tenir tres vegades més probabilitats de generar solucions que es van classificar en el 10% superior en qualitat.
A més, els equips que van utilitzar IA no només van treballar entre un 12% i un 16% més ràpid, sinó que també van presentar solucions més llargues i detallades. Segons l’estudi, més del 75% del contingut generat per IA va ser retingut per una «proporció substancial» dels grups. Què significa això per al futur del treball col·laboratiu?
La IA com a equilibradora d’habilitats
Un hallazgo interessant d’aquesta recerca és com la tecnologia sembla nivellar les diferències entre diferents tipus d’experts. En absència d’IA, els experts tècnics es centraven en solucions tècniques, mentre que els especialistes en vendes abordaven aspectes del mercat.
Amb el suport d’IA, ambdós grups van començar a generar propostes més integrals.
Aquest fenomen va ser especialment evident entre els empleats menys experimentats en el desenvolupament de productes. Sense l’ús d’IA, el seu rendiment era relativament baix, fins i tot treballant en equip. No obstant això, amb l’assistència d’IA, van aconseguir assolir nivells de rendiment comparables als de grups amb membres més experimentats.
El que és més sorprenent és que, malgrat les creences comunes sobre la tecnologia, els participants que van utilitzar IA van manifestar emocions més positives com entusiasme i energia, mostrant menys signes d’ansietat i frustració.
Els investigadors suggereixen que les empreses haurien de replantejar la manera en què veuen la IA, no només com una eina de productivitat, sinó com un membre addicional de l’equip.
Limitacions i consideracions
Encara que els resultats són prometedors, l’estudi també presenta diverses limitacions. La manera en què va ser dissenyat podria haver restringit el potencial de la IA, ja que es va utilitzar principalment com un chatbot. Si bé aquests chatbots són excel·lents per a la ideació ràpida, la qualitat de les solucions depèn en gran mesura de l’experiència de l’usuari i del atzar.
La quantitat de text generat requereix una avaluació professional, i és possible que els especialistes en màrqueting, per exemple, manquin de les habilitats necessàries per avaluar adequadament les suggerències tècniques, cosa que pot portar a confiar cegament en la IA. En aquest sentit, és fonamental recordar que el que produeixen no sempre es tradueix en coneixement útil.
La perspectiva de considerar la IA com un membre de l’equip prové de la manera en què els chatbots poden simular interaccions humanes. Segons Ethan Mollick, líder de l’estudi, «encara que no és humà, replica els beneficis fonamentals del treball en equip: millora del rendiment, intercanvi de coneixements i experiències emocionals positives. Aquest enfocament hauria de portar les organitzacions a repensar la seva relació amb la IA».
No obstant això, en el desenvolupament de productes, on ja existeixen processos estructurats, una estratègia més efectiva podria ser utilitzar la IA per estandarditzar aquests processos, en lloc de humanitzar-la i tractar-la com un company conversacional. Les empreses podrien llavors posar a disposició dels equips aquests processos millorats per IA, o fins i tot només els seus resultats.
El format d’un dia del taller és una altra limitació, ja que no reflecteix la complexitat de l’entorn empresarial real, on el treball sol implicar múltiples iteracions al llarg de períodes prolongats. Persisteix la incertesa sobre quant contingut generat per IA sobreviuria en cicles de desenvolupament allargats.
La implementació exitosa de la IA varia considerablement segons la cultura corporativa, els fluxos de treball existents i la infraestructura tècnica. Potser el més important és que existeixen interrogants sobre com la integració de la IA impacta en el desenvolupament d’habilitats i la transferència de coneixement al llarg del temps, factors crucials per mantenir un avantatge competitiu.