Recentment, una frase de 2016 del cèlebre fundador de Studio Ghibli, Hayao Miyazaki, ha tornat a ser objecte de discussió a les xarxes socials. En aquesta ocasió, la seva crítica a la intel·ligència artificial, a la qual va qualificar de «totalment asquerosa» i un «insult a la vida», ha estat treta de context.
Aquest comentari va ser revifat després d’una publicació del CEO d’OpenAI, Sam Altman, qui va compartir imatges generades per GPT-4o en l’estil de Studio Ghibli. Això va portar molts a utilitzar les paraules de Miyazaki per criticar la nova tecnologia de generació d’imatges. No obstant això, per comprendre veritablement la seva postura, és essencial considerar el context original.
La declaració de Miyazaki prové d’un documental en què va observar un sistema d’IA intentant simular el moviment humà.
En aquella demostració, el resultat era perturbador, amb una figura que es movia de manera poc natural i utilitzava el cap per desplaçar-se. Aquest model d’IA havia estat dissenyat específicament per representar situacions de horror creatiu.
La reacció de Miyazaki no es referia a la intel·ligència artificial en general, sinó a aquesta presentació. En parlar sobre un amic amb discapacitat que visita cada matí, Miyazaki va reflexionar sobre com fins i tot un simple apretó de mans pot ser un repte per al seu amic. Per això, va considerar que aquestes representacions d’IA no eren entretingudes.
El director japonès no va dubtar a qualificar aquella animació com «totalment asquerosa» i un «insult a la vida». A més, va expressar la seva preocupació per la idea que «la humanitat està perdent confiança en si mateixa». Si bé la seva crítica estava centrada en aquella forma específica de moviment generada per IA, el seu comentari sobre la confiança humana suggereix una desconfiança més àmplia cap a la intel·ligència artificial, encara que això no impliqui un rebuig general cap a tota la tecnologia.
És important destacar que la tecnologia de generació d’imatges que existeix avui, que indubtablement no estava en ment de Miyazaki el 2016, no pot ser jutjada a través d’aquell vídeo. De fet, és possible que Miyazaki s’oposi que la IA sigui utilitzada per crear art nou, mentre que alhora accepti l’ús de la IA per part dels fans per desenvolupar relats de ficció. Ambdues postures poden coexistir sense contradiccions.
Per aquells interessats, el documental complet titulat «NHK Special: Hayao Miyazaki – The One Who Never Ends» ofereix un context més complet sobre les declaracions de Miyazaki respecte a l’animació generada per IA.
Interrogants ètics al voltant d’OpenAI
Els actes d’OpenAI desperten interrogants ètics i potser legals. La justificació de l’empresa per permetre còpies de l’estil de Ghibli i d’altres estudis, mentre que prohibeix les d’artistes individuals, sembla arbitrària. Això es deu al fet que la línia que separa l’estil d’un estudi del d’un artista individual és sovint difusa. Podria haver-hi aspectes legals darrere d’aquesta distinció.
Aquells que es veuen afectats per aquesta situació han de prendre una posició. Fins al moment, ni Miyazaki ni Studio Ghibli han emès un pronunciament públic sobre l’ús del seu estil per generadors d’imatges d’IA. Altres estudis i artistes igualment han romàs en silenci. GPT-4o té la capacitat de transferir estils de pintura i dibuix familiars a noves imatges, complicant encara més la possibilitat d’establir una postura ètica clara des de fora.