Encara que estiguem alerta davant les fake news generades per intel·ligència artificial, els enganys continuen arribant-nos. Un exemple recent es va presentar en l’àmbit polític francès, on un diputat va qüestionar el ministre d’Afers Exteriors sobre una falsa visita del vicepresident nord-americà. Aquest fet revela com fins i tot les autoritats poden ser víctimes d’informació errònia, especialment en un món on la desinformació es propaga amb facilitat.
El 2 d’abril de 2025, durant una sessió de la comissió d’Afers Exteriors a l’Assemblea Nacional, el diputat Arnaud Le Gall va expressar la seva preocupació sobre l’arribada suposada del vicepresident J.D. Vance a un esdeveniment catòlic tradicionalista a Chartres. La seva inquietud era palpable, ja que temia un “discurs ideològic contra la nostra República”. No obstant això, el ministre, visiblement sorprès, va haver d’aclarir que no hi havia tal visita programada, ja que es tractava d’un engany publicat el dia anterior per Le Salon Beige, un blog catòlic conegut pel seu to humorístic.
Les figures públiques cauen a la trampa dels enganys
Aquest incident és un clar recordatori que ningú està a salvo dels enganys, incloent-hi els personatges públics. El fet que un diputat prengués seriosament una notícia clarament satírica subratlla la dificultat de verificar la informació en un entorn digital saturat. Encara que el blog que va originar la notícia va deixar un indici clar en enllaçar a la broma, el missatge es va propagar sense el seu context original, fent que l’engany semblés verídic.
El flux constant d’informació i la rapidesa amb què es difonen les notícies compliquen encara més la tasca de discernir el veritable del fals. Aquest tipus de situacions planteja interrogants sobre com les fake news poden ser citades fins i tot per sistemes d’intel·ligència artificial, com si fossin fets comprovats.
La persistència de les fake news a l’era de la IA
El cas del periodista britànic Ben Black és un altre exemple que ressalta la credulitat de les intel·ligències artificials. El 2020, Black va publicar un article humorístic al seu lloc Cwmbran Life, afirmant que la seva ciutat tenia el rècord mundial de ronds-points per quilòmetre quadrat. Encara que ràpidament va actualitzar l’article per aclarir que es tractava d’un engany, cinc anys després, la intel·ligència artificial de Google continua presentant aquesta informació com si fos veritable.
“És alarmant que algú a Escòcia busqui informació sobre carreteres a Gal·les i es trobi amb una història que simplement no és certa”, va comentar Ben Black.
Encara que no es tracta d’un engany perillós, il·lustra com les notícies falses poden propagar-se fàcilment, fins i tot quan provenen de fonts que semblen legítimes.
La capacitat de les intel·ligències artificials per perpetuar informació errònia, fins i tot després que ha estat desmentida, és inquietant. Aquestes màquines no comprenen l’humor, la ironia o l’absurd, la qual cosa els permet replicar i difondre informació incorrecta sense tenir en compte les correccions. Això dóna a les fake news una aparença d’autoritat que pot resultar enganyosa.
El creixent desinformació ha portat alguns creadors de contingut a reconsiderar la publicació d’històries satíriques. Ben Black, per exemple, ha decidit no tornar a publicar enganys el Dia dels Innocents, no només per falta de temps, sinó per la frustració que ha generat aquesta experiència. A França, diversos mitjans, com France 3 i Sud-Ouest, han optat per abandonar aquesta tradició, preocupats per contribuir a la desinformació. Fins i tot el diari La Montagne ha reflexionat sobre la dificultat d’inventar un engany en un món on els esdeveniments reals semblen més absurds que qualsevol broma.