L’auge de la intel·ligència artificial generativa està provocant inquietuds al voltant del seu impacte ambiental i social. Així ho assenyala un recent informe de la Government Accountability Office (GAO) dels Estats Units, que destaca la falta de dades precises que dificulten l’avaluació dels seus efectes sobre el medi ambient i la humanitat. Estem realment preparats per afrontar les conseqüències d’aquestes tecnologies que avancen a passos gegantins?
La ràpida evolució de la intel·ligència artificial sovint supera la capacitat de les institucions per mesurar les seves implicacions. El GAO, que assessora el Congrés nord-americà, ha llançat una advertència: les empreses del sector no estan proporcionant la informació necessària per valorar adequadament aspectes crucials com el consum energètic o les conseqüències socials d’aquestes innovacions. Enmig d’un context on l’administració actual fomenta l’adopció de la IA en el sector públic, les preguntes sobre l’impacte a llarg termini romanen sense resposta.
La falta de dades dificulta l’avaluació de l’impacte ambiental de la IA
L’informe del GAO és contundent: la falta d’informació sobre el consum d’energia i les emissions de CO2 generades per les IA és alarmant. Tot i que es reconeix que el entrenament i ús de la IA generativa poden representar una despesa energètica considerable, les xifres concretes són escasses. Per què els desenvolupadors com OpenAI o Anthropic no comparteixen aquestes dades?
L’opacitat en la informació impedeix que investigadors independents analitzin de manera rigorosa l’impacte ecològic d’aquestes tecnologies. Encara que alguns estudis aborden el consum energètic durant la fase d’entrenament, l’ús quotidià d’aquestes IA, que també consumeix grans quantitats de recursos, roman en gran mesura sense documentar.
Un aspecte menys considerat és l’ús d’aigua en el refredament dels centres de dades. En regions on l’aigua és escassa, l’expansió d’aquestes infraestructures per suportar la IA podria intensificar conflictes per recursos hídrics. La falta d’una avaluació sistemàtica en aquest àmbit és preocupant.
El GAO fa una crida a augmentar la transparència en les pràctiques de les empreses tecnològiques. Sense polítiques públiques que regulin el desenvolupament de la IA, el creixement d’aquesta tecnologia podria continuar sense que es mesurin els seus efectes sobre el medi ambient.
Consequències humanes de la IA generativa encara a l’ombra
L’informe del GAO també aborda els riscos humans associats amb la IA generativa, que inclouen l’eliminació d’ocupacions, la propagació d’informació errònia i amenaces a la privadesa i ciberseguretat. Malgrat les advertències sobre el possible desplaçament de treballadors i la difusió de desinformació, la falta de dades precises dificulta la comprensió completa d’aquests riscos.
L’agència subratlla que l’ús de models esbiaixats pot tenir repercussions en decisions crítiques, com la concessió de crèdits o l’accés a serveis de salut, i que aquestes conseqüències podrien perpetuar-se al llarg de generacions. No obstant això, fins que les empreses no proporcionin informació sobre els seus algoritmes i entrenaments, l’avaluació d’aquests riscos seguirà sent insuficient.
L’entorn polític tampoc contribueix a frenar aquesta problemàtica. Amb l’administració actual promovent la integració de la IA en el sector públic i desmantellant regulacions anteriors, la situació es torna encara més complexa. La falta de compromís amb acords internacionals sobre IA només agreuja la incertesa.
El GAO conclou fent una crida a la necessitat de més investigacions independents i a establir estàndards de transparència més rigorosos per a les empreses del sector.