Durant una recent entrevista a TED, Sam Altman, CEO d’OpenAI, va abordar un tema candent: com haurien de ser compensats els artistes quan els seus estils únics són replicats per sistemes d’intel·ligència artificial? En un context on la creació artística s’està transformant, Altman va suggerir la possibilitat d’un model on els artistes poguessin optar per rebre ingressos si s’utilitza el seu estil en les obres generades per IA.
Actualment, OpenAI evita la generació d’imatges que imitin la feina d’artistes vius. No obstant això, Altman es va mostrar optimista al considerar un futur on els creadors tinguin l’opció de participar en aquest procés. “Seria genial trobar un nou model on, si un artista diu ‘vull que es faci en el meu nom’ i decideix participar, es generi un model d’ingressos per a això”, va comentar.
La conversa es va tornar tensa quan Chris Anderson, el moderador de TED, va insinuar que la generació d’art per part de GPT-4o podria interpretar-se com un robatori de propietat intel·lectual, cosa que va provocar aplaudiments a l’audiència. Altman, amb un to despectiu, va respondre: “Poden aplaudir el que vulguin. Gaudeixin”.
Compensació a artistes encara sense un camí clar
Malgrat la discussió sobre models teòrics, Altman no va presentar plans concrets per compensar els artistes. En el seu lloc, va enfatitzar que el procés creatiu sempre ha estat basat en obres existents i que quantificar la influència artística és un repte, fins i tot entre els mateixos artistes humans. “Com es divideix l’argent entre diferents contribucions en una sola imatge generada? Són preguntes complexes”, va reflexionar.
El CEO va defensar la IA generativa com una eina democratitzadora en l’àmbit creatiu, permetent que més persones s’involucrin en l’art, independentment de la seva experiència prèvia o accés a mètodes tradicionals de producció. No obstant això, també va reconèixer la inquietud que aquesta ràpida evolució tecnològica ha suscitat entre els creatius. “Alguns estan molt molestos, mentre que altres veuen això com una eina increïble per crear noves obres”, va afegir Altman.
El dilema dels estils reconeixibles
La controvèrsia sobre el copyright es va intensificar després del llançament de la generació d’imatges de GPT-4o, que va portar a la creació massiva d’imatges en l’estil de Studio Ghibli, una estètica visual molt característica del director Hayao Miyazaki. Encara que OpenAI prohibeix la imitació d’estils d’artistes vius, permet referències a estils d’estudis o estètiques generals, cosa que planteja interrogants legals sobre la distinció entre inspiració i còpia.
Aquest escenari convida a reflexionar sobre si la imitació automatitzada d’estils representa una nova forma d’explotació comercial que no està coberta per la legislació actual de drets d’autor. A mesura que la tecnologia avança, la línia entre inspiració i infracció es torna cada vegada més difusa.
En aquest context, Altman, tot i que defensa nous models de regulació que contemplin els drets i els interessos econòmics dels creatius, no ha presentat propostes específiques ni s’ha compromès a establir mecanismes per compensar els artistes pel ús dels seus estils.