Després de gairebé dues dècades sense poder articular una paraula, una dona ha trobat una nova manera de comunicar-se. Això s’ha aconseguit gràcies a un innovador sistema que combina un implant cerebral, un model de síntesi de veu i xarxes neuronals artificials. Un equip de neurocirurgians a San Francisco, liderat per Edward Chang, ha aconseguit que aquesta pacient parli a través de la seva ment, desafiant les limitacions del seu cos després d’un greu accident cerebrovascular.
La veu, sovint subestimada, agafa un nou significat quan es perd.
Aquesta dona, que va patir un AVC sever, no només es va veure privada de la seva capacitat de parlar, sinó que també va quedar quadriplegica. No obstant això, el seu desig de comunicar-se mai va desaparèixer. En lloc de resignar-se, el seu cervell ha estat buscant maneres d’expressar-se, i la tecnologia ha fet un pas endavant per ajudar-la.
Aprenent a pensar en veu alta
El procés per tornar-li la veu no va ser instantani.
La pacient va haver d’entrenar-se durant setmanes, practicant en silenci l’articulació de frases completes.
Utilitzant un vocabulari de 1.024 paraules, el seu implant cerebral captava els impulsos elèctrics generats a l’àrea motora del seu cervell, la regió responsable de la producció de la parla. Aquests impulsos eren després processats per un sofisticat sistema que incloïa un model d’aprenentatge profund, transformant els seus pensaments en text i, posteriorment, en veu sintetitzada.
Encara que el sistema té les seves limitacions, aconseguint generar 47 paraules per minut, el temps de resposta s’ha reduït dràsticament d’ocho segons a tan sols un segon. Això representa un avanç significatiu cap a una comunicació més fluida.
Un nou llenguatge, encara en desenvolupament
Malgrat els assoliments aconseguits, la veu produïda per aquest sistema no s’assembla del tot a la d’un ésser humà. La calidesa i les inflexions que caracteritzen la veu d’una persona encara estan absents, ja que el que s’escolta és el resultat d’una anàlisi mecànica dels senyals cerebrals. Un complex algoritme descodifica els impulsos elèctrics en sons, encara que encara no pot captar les emocions o pensaments íntims de la persona.
Segons Sergey Stavisky, co-director del laboratori de neuropròtesis a la Universitat de Califòrnia a Davis, aquest és només el començament. Ell anticipa que les futures neuropròtesis permetran una expressió més rica i variada, incloent la possibilitat de cantar. Mentrestant, empreses emergents com Precision Neuroscience estan explorant maneres de millorar la precisió de la captura de senyals cerebrals, la qual cosa podria obrir el camí per a avenços encara més impressionants en aquest camp.
Encara que els resultats actuals són només una fracció del que la tecnologia podria oferir en el futur, la capacitat d’una persona que ha estat en silenci durant anys per pronunciar fins i tot una sola paraula representa un canvi monumental. Aquest avanç no només obre una porta a la comunicació, sinó que també simbolitza l’esperança per a aquells que han viscut atrapats en el seu silenci.
La història d’aquesta dona ens recorda que, malgrat el lluny que encara estem d’aconseguir una comunicació perfecta a través de neuropròtesis, cada petit pas compta. En un viatge que va començar amb pròtesis rudimentàries, ara estem explorant la possibilitat de restaurar funcions perdudes, i el futur sembla prometedor.